Avui, 25 de novembre, és el dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. Dia d’obligada reflexió que ens fa pensar que encara ens queda molt per fer i molt per coeducar. La violència es manifesta amb diferents cares, des de la violència verbal d’aquell
comentari sexista, com la precarietat laboral que pateix la dona, fins al masclisme extrem que es creu amb el poder de decidir sobre la vida d’una dona, pel simple fet de ser dona.
Des de la comunitat educativa és essencial que es parli i es reflexioni sobre aquest fet que tan present està en la nostra vida diària i que no li donem la rellevància que hauria de tenir, perquè ens pensem que això no va amb nosaltres. Però quan li dediquem aquest instant de reflexió ens adonem de quantes vegades diem o tenim actituds que alimenten aquesta situació
injusta i precària de la dona. Ho fem sense ser conscient i ho acceptem de manera natural, com una cosa més que forma part de la nostra quotidianitat. Per aquest fet és important que es parli de tot això i li donem la importància que ha de tenir, per tal de remoure patrons i consciències que tan enquistats estan en els nostres subconscients. Ho hem de fer, hem de donar veu i visibilitat a la precària situació que patim les dones en tots els àmbits de la nostra vida. Perquè la invisibilitat no és un superpoder.
